Una cançó de bressol sobre la mort

221619_456848084384335_360710334_n

El compositor occità Gabriel Fauré li va escriure al violinista belga Eugène Ysaÿe que el seu Rèquiem era “tan tendre com ho soc jo mateix” perquè havia escrit un Rèquiem ple de llum i amb una sensació reconfortant del moment irrevocable de la pèrdua. enlloc d’enfocar la mort com ho havien fet altres compositors precedents, com una experiència dolorosa i tràgica. Una cançó de bressol sobre la mort.

I és amb aquesta sensació plaent que va deixar “In Paradisum”, l’últim número de l’obra i el més sorprenent, com va acabar el concert que el passat diumenge de Rams oferiren l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orfeó Manresa, l’Orfeó Nova Solsona i l’amfitriona Coral Mixta d’Igualada sota la direcció del cerverí Xavier Puig i dels joves solistes Josep Ramon Olivé (baríton) i Ana Puche (soprano) a una Basílica de Santa Maria d’Igualada absolutament plena. Abans del Rèquiem es va poder escoltar la suite de música incidental “Pelléas et Mélisande” Op. 80 del mateix Fauré i el motet “Exultate Jubilate” per a soprano i orquestra K. 165 de Wolfgang Amadeus Mozart.

El concert s’emmarca dins un projecte participatiu impulsat per l’Orquestra Simfònica del Vallès amb vocació de crear una producció coral cada any per Setmana Santa. La participació de diverses corals amateurs del territori fa que es tracti d’una iniciativa lloable que, en contrapartida, culmina amb un resultat musical correcte però massa desproporcionat en l’equilibri sonor de les veus.

El Festival internacional d’orgue va cloure amb una obra programàtica sobre setmana santa

slideshow_sculpture_stations_04

El concert de l’organista italià Mario Verdicchio i el rapsode igualadí Antoni Miranda va clausurar el passat dissabte 31 de març el XIX Festival Internacional d’Orgue d’Igualada amb la interpretació d’una obra molt adequada en les dates de Setmana Santa, “Le Chemin de la Croix” de Marcel Dupré. Mario Verdicchio és titular del monestir benedictí de Sant Joan Evangelista de Parma i professor d’orgue i composició al Conservatori de Parma i Antoni Miranda és cantant i president de l’Schola Cantorum d’Igualada.

“Le Chemin de la Croix” (o viacrucis) amb text del dramaturg i assagista francès Paul Claudel (1868-1955) i música del compositor i organista francès Marcel Dupré (1886-1971) està dedicada, tal com el seu nom indica, a la pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús des que va ser fet presoner fins la seva crucifixió i sepultura. Dividida en 14 parts, o estacions, Marcel Dupré es va inspirar en les meditacions escrites el 1911 per Paul Claudel, un activista catòlic que va cridar a França a reviure la seva cultura sobre la base de les seves arrels catòliques més que no pas adherint-se a al nazisme o al comunisme. L’obra és difícil de trobar programada en concerts, degut a que, com és habitual en les composicions de Dupŕe, requereix de grans capacitats tècniques interpretatives i al seu llenguatge de difícil digestió per al públic no especialitzat. Un repte que Verdicchi va aconseguir, ajudat per la bona dicció del rapsode, amb gran solvència amb una versió impecable tan pel què fa al nivell tècnic com a nivell expressiu.

L’obra està emmarcada dins l’estil de la música programàtica, que representa musicalment una escena extra-musical, i destaca sobretot per el seu llenguatge altament dissonant amb harmonies complexes i agressives en els moments de més tensió i per recórrer a les harmonies absolutament tonals i calmades dels moments de caràcter més íntims i tendres com la trobada de Jesús amb la seva mare o Verònica. La interpretació virtuosa que n’oferí Mario Verdicchio va estar caracteritzada per una premeditada poca varietat de registres on, sobretot, es reforçaren als plans sonors que expressen el dolor i el caràcter espiritual de les estacions. Va destacar, per sobre de tot, la excel·lent gestió del punt culminant de l’obra al final de la novena estació, la tercera caiguda de Jesús durant el viacrucis, ja que l’organista va limitar pràcticament en aquest punt l’extracció del màxim rendiment dels registres de l’orgue i l’assoliment de la màxima gradació sonora a l’arribada al Calvari.