El compositor occità Gabriel Fauré li va escriure al violinista belga Eugène Ysaÿe que el seu Rèquiem era “tan tendre com ho soc jo mateix” perquè havia escrit un Rèquiem ple de llum i amb una sensació reconfortant del moment irrevocable de la pèrdua. enlloc d’enfocar la mort com ho havien fet altres compositors precedents, com una experiència dolorosa i tràgica. Una cançó de bressol sobre la mort.
I és amb aquesta sensació plaent que va deixar “In Paradisum”, l’últim número de l’obra i el més sorprenent, com va acabar el concert que el passat diumenge de Rams oferiren l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orfeó Manresa, l’Orfeó Nova Solsona i l’amfitriona Coral Mixta d’Igualada sota la direcció del cerverí Xavier Puig i dels joves solistes Josep Ramon Olivé (baríton) i Ana Puche (soprano) a una Basílica de Santa Maria d’Igualada absolutament plena. Abans del Rèquiem es va poder escoltar la suite de música incidental “Pelléas et Mélisande” Op. 80 del mateix Fauré i el motet “Exultate Jubilate” per a soprano i orquestra K. 165 de Wolfgang Amadeus Mozart.
El concert s’emmarca dins un projecte participatiu impulsat per l’Orquestra Simfònica del Vallès amb vocació de crear una producció coral cada any per Setmana Santa. La participació de diverses corals amateurs del territori fa que es tracti d’una iniciativa lloable que, en contrapartida, culmina amb un resultat musical correcte però massa desproporcionat en l’equilibri sonor de les veus.