Concerts de Champions League

06_pano

Si el C.F. Igualada es classifiqués per les últimes rondes de la Copa del Rei i li toqués enfrontar-se a un equip de Champions League, la sorpresa saltaria no venent totes les localitats. Doncs el passat mes de novembre, es va programar a Igualada la integral de les Suites per a violoncel sol de J.S. Bach. Una obra considerada cabdal en la història de la música a càrrec d’un dels instrumentistes de més renom del nostre país, Lluís Claret.

Però Igualada, una ciutat que es vanagloria de tenir un ensenyament excel·lent i d’un batec musical encomiable, no aconsegueix que un concert de Champions League s’ompli absolutament. Que els estudiants no hi assisteixin. Que part del múscul musical que la ciutat presumeix tampoc. Que l’ajuntament no programi concerts. Que els regidors de cultura no hi assisteixin. O que els mitjans no n’informin adequadament. Són fets que hauríem d’analitzar en profunditat.

Aferrant-nos a l’al·legoria del quadre de Paul Gauguin “D’on venim? Què som? On anem?”, per valorar amb criteri tots els moviments musicals contemporanis, siguin acadèmics, de música comercial o underground, hem de saber valorar també la música dels segles passats. Tan la societat en general com el discutit Ministre Wert, que vol eliminar l’educació artística del sistema educatiu. han d’entendre que si no som capaços de transmetre d’on venim a les següents generacions, probablement siguin incapaces de valorar en la seva justa mesura un concert de Champions League d’un de Tercera Regional, que, amb tots els respectes, també s’ha de saber valorar. Només faltaria.