Un concert de sonats amb una obsessió que es diu humor

CONCERT_SONATS_356

Aquest cap de setmana, el cicle que Joventuts Musicals d’Igualada coorganitza amb el Teatre de l’Aurora va fugir dels convencionalismes dels concerts per presentar l’espectacle Sonats. Música, cançons i altres obsessions. S’hi presenta un viatge històric de la mà de tres artistes reclosos en un psiquiàtric que interpreten música de caràcter lleuger de la primera meitat del segle XX; una proposta absolutament desenfadada que va posar sobre la taula la mateixa pregunta que l’any 1995 el prestigiós pianista austríac Alfred Brendel va fer en en el seu assaig teòric titulat Ha de ser la música clàssica totalment seriosa?.

Tal i com apunta el compositor i teòric català Benet Casablanques en el seu llibre L’humor en la música, sovint els concerts de música acadèmica porten incorporades unes convencions que fa molt difícil que el públic pugui esclafir a riure al mig del concert. En la música, d’humor, sempre n’hi ha hagut, i és evident que aquest ha contemplat registres molt diversos, des de paròdies elementals a ironies molt subtils. Per tant, és d’agrair que es programin concerts en què es dessacralitzi la música i permeti al públic gaudir de repertori de primera fila amb un somriure a la cara.

I això és el que van fer la soprano Maria Jesús Martínez de Arenzana, el guitarrista David Murgadas i l’actor Joan Valentí a Sonats. Música, cançons i altres obsessions. Amb un plantejament senzill van enllaçar peces de sarsuela d’inicis de segle XX, on va destacar la interpretació de Martínez de Arenzana, obres de Granados i Albéniz, amb virtuosismes inclosos per part de Murgadas, així com repertori líric i lleuger amb una posada en escena humorística liderada per l’actor Joan Valentí que va fer riure molt al públic. El repertori de l’espectacle tenia el fil comú de que la majoria de les obres es van escriure a finals del segle XIX i a principis del XX, i, per tant, tal i com l’espectacle presenta, eren obres habituals del repertori que s’escoltava al nostre país després de la Guerra Civil. El resultat, un concert de repertori de primera fila desencotillat amb l’ús de l’humor i una desdramatització d’una època fosca en la que també hi havia música que l’il•luminava.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s