El Quartet Altimira imprimeix caràcter a l’obra de Mozart i Beethoven

2014-05-30 21.16.48

El Quartet Altimira va protagonitzar l’últim concert del cicle que Joventuts Musicals d’Igualada coorganitza amb el Teatre de l’Aurora amb la interpretació de dues obres importantíssimes dins la literatura musical del Classicisme tardà: El quartet nº19 en Do Major K.465 de Les dissonàncies de W.A. Mozart i el quartet de corda nº 10 en Mib Major, Op. 74, Les arpes, de L. Van Beethoven.

El Quartet de Les dissonàncies és potser el més famós dels quartets de corda del compositor austríac. Rep aquest sobrenom per la introducció lenta que enceta l’obra en mig d’un clima tenebrós i ple de dissonàncies. En el seu moment va desconcertar molts musicòlegs de l’època per l’atreviment tot i que ara en ple s. xxi aquestes dissonàncies ja no sorprenen a ningú. És l’últim de la sèrie dels quartets escrits entre 1782 i 1785 en honor del compositor i amic de Mozart, Joseph Haydn, considerat com el “pare” del quartet de corda. El quartet de Les arpes de Beethoven va ser escrit només vint-i-tres anys després i durant el període en què el compositor alemany es començava a allunyar del Classicisme vienès del s. xvii per fundar les bases del Romanticisme.

Tot i aquest petita distància temporal, les diferències estilístiques entre la música de Mozart i la de Beethoven són prou importants com per esperar, tal i com així fou, que la interpretació vegi reflectida aquesta diferència. El so del Quartet Altimira es caracteritza sobretot per la homogeneïtat del timbre, gràcies a que tots els seus intèrprets porten un instrument del mestre luthier de Cremona Valerio Ferrón, i per la potència del seu so en els passatges fortíssims. Van interpretar el quartet de Mozart, però, amb la retenció sonora que aquest compositor mereix tot i que en alguns passatges es va trobar a faltar la puresa cristal·lina que tot repertori del Classicisme exigeix. En canvi, en el quartet de Beethoven, que és comparat sovint amb la seva conegudíssima cinquena simfonia per la similitud del caràcter, el so potent del Quartet Altimira i el caràcter enèrgic i contundent que van proposar per l’obra va fer que el so de la formació millorés substancialment.

És doncs una proposta arriscada que pot incomodar aquells que només accepten interpretacions d’aquest estil pel repertori post-romàntic com, per exemple, els quartets de Xostakóvitx, però que el quartet Altimira va defensar amb solvència, coherència i una convicció personal fora de dubtes.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s