Tot i que se sap molt poca cosa sobre el funcionament i la composició de la Cort de Carles III d’Habsburg – també anomenat l’Arxiduc Carles – durant la seva estada a Barcelona del 1705 al 1711, aquell arxiduc que el 1703, encara a Viena, semblava tenir condicions per ser el rei perfecte, cinc anys després, i ja amb la cort a Barcelona, era acusat de no tenir cura del govern i de no pensar res més que enl’oració i en la música.
El passat diumenge, el claustre de l’Escola Pia d’Igualada va encetar les Serenates d’estiu que organitza Joventuts Musicals d’Igualada amb un concert d’Atrium Ensemble dedicat a rememorar el Tricentenari del 1714 i la fi de la Guerra de Successió a través d’aquesta música que despistava a l’Arxiduc Carles de les seves obligacions de govern. Carles d’Àustria va voler seguir comptant amb la presència dels músics alemanys, austríacs i, sobretot, napolitans de la seva orquestra de cambra de Viena. Entre aquests músics hi havia els napolitans Giuseppe Porsile, Angelo Ragazzi i Francesco Paolo Supriano, que se sap que van treballar per la cort de l’Arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona com a músics de la capella Reial.
Atrium Ensemble, format per Roger Junyent i Cecilia Clares als violins, i Guillermo Turina al violoncel, és una formació especialitzada en la interpretació històrica i la recuperació de música que amb els pas dels segles s’ha deixat d’escoltar. Va oferir un excel·lent concert amb obres d’aquests intèrprets de la cort de l’Arxiduc Carles; música de cambra del Barroc tardà però amb un regust molt italià degut a l’origen dels seus compositors. Amb un so molt cuidat, una interpretació impecable -igual en els atacs i en el fraseig dels dos violins- i certs moments de lluïment virtuosístic, el repertori dels compositors napolitans va brillar també per ser una música molt fresca i lleugera que va fer que el públic assistent es distragués de les obligacions diàries per, també com l’arxiduc, no pensar en res més que la música que sonava.
Escrits desafinats 