La Nästesjö Extreme Orchestra porta desde Suècia el seu atonalisme a l’Estival de Jazz d’Igualada

0014

El primer concert de l’Estival de Jazz d’Igualada va dur les composicions i arranjaments del contrabaixista noruec Johannes Nästesjö de mà del seu quartet Nästesjö Extreme Orchestra (NEO), amb Stefan Pöntinen al violí, Marcelo Gabard Pazos al saxòfon baríton i alt i Pep Mula a la bateria. Una instrumentació molt poc habitual dins el món del jazz, però que tampoc va desentonar en un espai com el Hot Blues per on han passat formacions de jazz contemporani i d’avantguarda amb combinacions instrumentals tan o més singulars.

Tot i que els habituals als concerts del dijous al Hot Blues ja estan acostumats als llenguatges contemporanis, al free-jazz i la fusió – com en aquest cas – amb la música acadèmica contemporània, no és agosarat afirmar que la proposta musical de NEO és de les més arriscades i radicals que han passat pel local. La majoria de composicions de Nästesjö – dedicades a la sèrie Twin Peaks, a Mali, l’Uruguai o al sud de Sant Petersburg – es podrien catalogar dins un jazz atonal. Un llenguatge atonal lliure, amb alguns moments amb centre tonal, com feia Alban Berg en les primeres composicions atonals de l’historia de la música, però en cap cas d’un atonalisme organitzat com el dodecafonisme d’Arnold Schoënberg.

Les composicions, amb una clara influència nòrdica en les melodies, destacaven per un llenguatge contrapuntístic extrem, ple de polirítmies i veus absolutament independents entre elles d’una complexitat interpretativa encomiable. Fe d’això és que els músics anaven tots amb partitura. I d’aquesta fusió entre jazz i música contemporània sorgien obres tan originals com «Bamako» (dedicat a la capital de Mali), començant amb un trio de violí, saxo i contrabaix que podia recordar alguna obra de Krzysztof Penderecki i que es transformava elegantment en un espai d’improvisació lliure digne dels millors grups de free-jazz del moment.

Una proposta que per la seva radicalitat no va deixar indiferent a ningú dels assistent, uns perquè la van trobar massa atrevida en el llenguatge i d’altres perquè justament aquest atreviment els va captivar.

(Foto: Marc Vila)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s