Moisès Fernández Via homenatja Josefina Rigolfas amb les mans nues sobre el piano

DSCF3539

Va marxar a principis de març i va deixar la ciutat d’Igualada i la comarca de l’Anoia orfes. Tot i que apuntava maneres de nena prodigi i solista internacional –va debutar de ben jove com a solista al Palau de la Música de la mà del mestre Eduard Toldrà– el seu principal llegat el va deixar a la ciutat d’Igualada, on va exercir de professora de piano al llarg de tota la seva vida. La seva sensibilitat musical i l’estima que tenia a la música encara ara resta inesborrable en llargues generacions d’alumnes de piano i cambra, a més de músics que van compartir-la amb ella i que es van reunir el passat diumenge 6 de juliol, i dins els cicles de les Serenates d’Estiu que organitza Joventuts Musicals d’Igualada, al balneari de la Puda de Castellolí.

Escenari de moltes vetllades musicals, aquest cop el balneari va escoltar el pianista de Capellades Moisès Fernández Via en un concert d’homenatge a Josefina Rigolfas. Fernández Via va interpretar i presentar el seu segon disc en solitari Les mains nues (Urtext Classics), amb música de Frederic Mompou i obres inèdites de Lili Boulanger i David Chaillou. Ja en el seu primer disc Desde el silencio amb l’obra de Joseph Nebra –compositor aragonès del s. xviii– la crítica internacional va ser unànime en destacar la seva exquisida sensibilitat que l’ha convertit amb un dels músics anoiencs amb més projecció internacional i amb activitat concertística regular per Espanya, Itàlia, Portugal, Alemanya, Àustria, Marroc, Xipre, Israel, els Estats Units, Canadà i la Xina.

El repertori que oferí, i que forma part del seu nou enregistrament, recrea un diàleg entre l’obra de Frederic Mompou i la de Lili Boulanger, que tot i que mai va esdevenir-se manté un paral·lelisme estilístic i de llenguatge que va donar coherència argumental a tot el concert. Fernández Via s’allunya voluntàriament de la figura del solista virtuós i converteix els seus recitals en un gaudi i en una fascinació per al sentits, en el que la transmissió emocional de la música –en aquest cas de Boulanger, Mompou i Chaillou– esdevé el clar protagonista. Un repertori que havia decidit conjuntament amb Rigolfas i que aquest darrer hivern havia volgut compartir amb ella i rebre’n consell abans de realitzar l’enregistrament.

Va ser, doncs, un concert en el que Moisès Fernández Via amb les mans nues sobre el piano va fer ressonar acords i melodies com tants i tans altres cops les parets del balneari ja havien escoltat i projectat cap al cel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s