Obres del segle xx per a violí i piano clouen les Serenates d’estiu d’Igualada

IMG_4478_foto_Marc_Farreras

La pianista catalana Neus Peris i la violinista danesa Lousie Gorm van cloure les Serenates d’estiu que organitza Joventuts Musicals d’Igualada amb un fantàstic concert d’obres del al Teatre Municipal de l’Ateneu. Des de que les dues intèrprets es van conèixer el setembre de 2012 a Dinamarca han compartit projecte de música de cambra, i fruit d’aquesta col·laboració aquest mes de juliol se les ha pogut escoltar en diversos concerts arreu del país amb obres de Prokofiev, Nordentoft, Messiaen i Bartók.

La segona sonata per a violí i piano Op. 94 de Sergei Prokofiev va ser originalment escrita per a flauta i piano el 1942 i arranjada per a violí i piano l’any següent per tal que la interpretés el seu amic David Oishtrach. L’estil compositiu de l’enfant terrible del conservatori de Sant Petersburg destaca per la utilització d’un llenguatge dissonant, molt juganer i amb cert histrionisme, que passa de l’atonalitat als recursos tonals fàcilment, i que va ser interpretat amb solvència pel duet. El primer temps, d’un lirisme extrem, va destacar per el so net i cuidat del violí mentre que en el segon i el quart temps, l’esperit còmic i carnavalesc de la música de Prokofiev va dur al duet als passatges més virtuosos de la sonata, que van resoldre a la perfecció i amb una sincronia destacable en la interpretació.

L’obra més contemporània del repertori va ser els Dos moviments per a violí i piano del compositor danès Anders Nordentoft, escrita l’any 1978 en plena joventut del compositor, i en la que ja deixava entreveure les seves dots de compositor líric i narratiu. La mateixa estètica es va poder escoltar en el Tema amb variacions de Olivier Messiaen ˗que és una obra que recorda molt l’estil compositiu del seu cèlebre Quartet per la fi dels temps˗ en les que el tempo estàtic i la neutralitat de les melodies místiques de Messiaen juguen una importància cabdal, i que tant Peris com Grom van saber interpretar amb el temperament necessari. El concert va finalitzar amb una adaptació de Zoltan Szekely per a violí i piano de les famosíssimes Danses romaneses de Béla Bartók. Les danses, basades en melodies de Transilvània, escrites en llenguatge modal i amb una adaptació virtuosa, van fer que el duet acabés el concert amb la interpretació més extravertida i enèrgica del repertori que excel·lentment van interpretar.

(Foto: Marc Farreras)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s